Títol:
Pluja, vapor i velocitat
Autor:
Joseph Mallord William Turner
Anys:
1844
Dimensions:
91 cm x 121,8 cm
Ubicació:
National Gallery, Londres, Reino Unido
Època:
Romanticisme
Biografia
autor:
Joseph
Mallord William Turner (Covent Garden, Londres, 23 abril 1775 -
Chelsea, Londres 19 de desembre de 1851), pintor anglès
especialitzat en paisatges. Va ser considerat una figura
controvertida en el seu temps, però avui dia és vist com l'artista
que va elevar l'art de paisatges a l'altura de la pintura d'història.
Encara que és renombrado per les seves pintures a l'oli, Turner
també és un dels grans mestres de la pintura paisatgista britànica
en aquarel·la. És considerat comunament com "el pintor de la
llum" i el seu treball és considerat com un prefaci romàntic a
l'impressionisme.
Descripció:
L'obra
emblemàtica de Turner va ser presentada en 1844 a la Royal Academy
de Londres, aconseguint una excel·lent impressió entre el públic
londinenc. Una descripció del quadre va aparèixer a la premsa de la
capital i un crític va convidar a visitar l'obra abans que el tren
es sortís de la tela. El quadre va ser aviat gravat per convertir-se
en una de les primeres escenes de Turner conegudes a França on va
tenir una gran influència, especialment entre els impressionistes
com Monet, també interessat en representar escenes amb
locomotoras.La veritable protagonista de la composició és la llum
que es filtra a través de l'aigua de la pluja. La llum, el vapor i
la velocitat formen un còctel perfecte perquè el mestre londinenc
ens mostri els seus estimats efectes atmosfèrics amb els quals
aconsegueix desdibuixar tots els contorns, fins i tot el de la pròpia
locomotora.Curiosament, Turner ha emprat la locomotora com a elements
de representació del vapor i de la modernitat, ja que la velocitat
estaria caracteritzada per una petita llebre que corre a la zona
esquerra de la composició. Els tons clars són els habituals en
l'última etapa de Turner, emprant també alguns marrons per reforçar
el contrast. Les pinzellades són ràpides i empastades, avançant-se
al impressionisme. Sens dubte, ens trobem davant d'una obra singular
que anticipa ja l'era contemporània en què el tren serà una mica
més que un símbolo.Ruskin remunta l'origen d'aquesta composició a
un viatge en tren en un dia de tempesta, en què l'artista treure el
cap per la ventanilla.El pont no és altre que el viaducte de
Maidenhead, que creua el Tàmesi entre Traplow i Maidenhead, en la
línia Great Western recentment inaugurada a Bristol i Exeter. Aquest
viaducte es va iniciar en 1837 i es va finalitzar dos anys després,
sent el disseny de Brunel. La seva construcció va ser motiu de
encesa construcció i els tècnics del Great Wetern Railway van
diagnosticar que es cauria. La vista està presa cap a Londres i el
pont que es preveu a l'esquerra és el del carrer Taylor. La diagonal
que organitza la composició és una influència de Claudio de
Lorena, utilitzant aquesta diagonal per dirigir-nos des del primer
pla cap al punt de fuga .
Valoració
personal:
Ami
aquest quadre em transmet tranquil·litat perquè te colors neutres i
clarets. No es veu on acaben les vies ja que son pinzellades molt
inexactes. La relaciono amb aquesta imatge perquè com en el quadre
no es veu el fons es com la llum fossin les vies que no acaben y que
hi ha molta lluminositat
Link's:
Carolina Balaguer
