divendres, 11 de març del 2016

AUTOR: Caspar David Friedrich
ANY: 1823-24
MUSEU: Hamburguer Kunshtalle
MATERIAL: Oli sobre llenç
ESTIL: Romanticisme Alemany
CARACTERÍSTIQUES: 97 x 127 cm

DESCRIPCIÓ:
Alexandra Feodorova , va encarregar al pintor un llenç que exaltés la bellesa nòrdica en tota la seva aterridora bellesa
Entre elles estan empresonats les restes d'un vaixell anomenat ' Esperança ' " . Per desgràcia , aquesta obra,
que sovint ha estat confosa amb ' El mar gelat ' , va desaparèixer en 1869. L'al·legoria política o espiritual d'aquesta no era , amb tot , evident ;
en aquella època era freqüent l' batejar els vaixells com ' Esperança ' , pel que la seva possible efecte simbòlic és reduït.

ANTONI MARIA GALLISÀ

ANTONI MARIA GALLISÀ


Va néixer a Barcelona el 1861, i va obtenir el títol d'arquitecte el 1885. Va ser professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va col·laborar amb importants arquitectes como Elías Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol.
La seva arquitectura uneix una tècnica depurada amb sentit decoratiu, que va utilitzar com a llenguatge per afermar el sentit nacional de Catalunya. Entre les seves obres més notables cal destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer de Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva , els de la família Arús i els de Casanovas-Terrats , la casa Pujol , la casa Gomis , l'església de Sant Esteve de Cervelló ia Barcelona la casa Llopis Bofill i la casa Carles de Llanza.



Esta situat al Est de el poble de Cervelló. Esta a la urbanització de la Granja García, al costat de Sant Vicenç de los Horts.

CARRER MERCÈ (can castany)



La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218. La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV






Llegenda
Segons la tradició la Mare de Déu s'aparegué simultàniament, una nit d'agost de 1218, a santPere Nolasc, sant Ramon de Penyafort, per instar-los a la fundació d'un orde per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans.


Coral Diana

-La Societat Coral Diana és una entitat nascuda el 1964 de la vila de Cervelló, al Baix Llobregat, que duu a terme una activitat musical dinamitzadora del seu entorn i vinculada a la llengua i la cultura catalanes. Ha treballat pel manteniment de les tradicions, com ara les caramelles durant els anys del franquisme. És una entitat adherida a la Federació de Cors de Clavé. El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.

carrer Enric Morera

ENRIC MORERA I VIURA

Enric Morera.jpgEnric Morera i Viura va néixer a Barcelona, el 22 de maig de 1865 i va morir el 12 de març de 1942, fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes corals com La santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les mongues i l'Empordà
El pare d’Enric era music i va viatjar fins Argentina per fer fortuna.
Enric Morera va ser el músic amb més talent dramàtic i el que millor va servir els ideals del teatre líric modernista. Va ser, també, el més decidit defensor dels plantejaments del teatre líric en català,


Dia internacional de les dones

CARRER SANTA ANNA  

A Cervelló hi ha un carrer que te com a nom Santa Anna. Esta situat a sota de la carretera principal. 
Es un homenatge a l’avia de Jesús, era la mare de Maria. 



 
                       

                             SANTA ANNA

BIOGRAFIA

La tradició coneix com a Santa Anna (Aina en mallorquí),[1] esposa de Joaquim, la mare de Maria i per tant l'àvia de Jesús de Natzaret. Anna és coneguda en hebreu com Hannah. Segons el Protoevangeli de Jaume, un àngel va visitar Anna i el seu marit i, després d'anys d'infertilitat, els va dir que concebrien un xiquet. Anna va prometre dedicar el xiquet al servici de Déu. Joaquim i Anna van portar Maria a viure al segon temple quan aquesta tenia tres anys. Anna és patrona de Quebec i deBretanya, i patrona de les dones treballadores i dels miners.













dimecres, 9 de març del 2016

Dia internacional de les dones



Dia internacional de les dones:


El dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el masclisme i els micromasclismes. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l'home al camp del treball, i per tant del dret a l'independència econòmica, i a la societat en general.Se celebra des del 8 de març de 1911.

Ha Cervelló la majoria de carrers tenen nom d’home , de dona n’hi han molt pocs com : carrer Àngels , carrer Santa Anna .

Si jo hagués de triar un nom de dona per algún carrer de Cervelló seria Coco Chanel. 

Gabrielle Bonheur Chanel, més coneguda com a Coco Chanel (Saumur, País del Loira, 19 d'agost de 1883 - París, 10 de gener de 1971)
Va ser una modista francesa que va revolucionar la moda i el món de l'alta costura dels anys d'entreguerres. Trencant amb la encartonada elegància de la Belle Époque, la seva línia informal i còmoda alliberar el cos femení de cotilles i de aparatosos adorns i va expressar les aspiracions de llibertat i igualtat de la dona del segle XX.
Convertida des dels anys 20 a la gran dama de la moda francesa, la seva influència s'estendria després en pràcticament tots els àmbits, des del tall de cabell fins als perfums, passant per les sabates i complements. D'alguna manera, ella mateixa va ser la principal model de la seva signatura: prima, amb poc pit i el pèl curt, amb roba ampla i còmoda, Chanel es va convertir en el prototip de garçonne, en un símbol de la dona moderna, activa i alliberada . I la imatge de la mateixa Chanel va ser admirada i imitada per milions de dones.

 JUDITH PÉREZ VALVERDE .



dimarts, 8 de març del 2016

CARRER LLUÍS MILLET :


CARRER LLUÍS MILLET : 


Va neixer  18 d'abril de 1867 a  El Masnou . I va morir 7 de desembre de 1941 (als 74 anys) a Barcelona.

Fou músic i fundador i director d’orquesta. També és conegut com el Mestre Millet.

Va ser deixeble de Felip Pedrell i va fundar en 1891 al costat de Amadeu Vives el cor mixt Orfeó Català al que va dirigir durant molts anys i que va constituir un centre important de la música catalana.

Considerat com un compositor sensible i original, es va sentir atret especialment per la música coral.

És autor d'una vintena de goigs, de cançons per a veu i piano i d'una sèrie d'obres corals, com El Cant de la Senyera "El Cant de la Senyera", sobre un poema de Joan Maragall, i Jovenívola, amb lletra pròpia per a cor masculí.

Va harmonitzar nombroses cançons populars catalanes.

Va deixar alguns escrits, com El cant popular religiós (1912), De la cançó popular catalana (1917) i diversos articles en la Revista Musical Catalana. Molts dels seus escrits van ser aplegats en el llibre "Pel nostre ideal" (1917). Es pot considerar que la seva obra es troba emmarcada en el Modernisme Musical Català.



  116 carrer Lluís Millet





 JUDITH PEREZ VALVERDE