Josep Tarradellas Joan (Cervelló, 19 de febrer de 1899 - Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià el febrer de 1939 i residí a França, fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.
Tarradellas va ser elegit secretari general d'aquell grup, que hauria de dominar la vida política catalana durant la Segona República (1931-1939). Va ser diputat de les Corts espanyoles i, després d'aprovar el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932), també diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i estret col·laborador del primer president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.
Va ser expulsat del govern i del partit per desavinences amb Macià en 1933. Més tard va ser empresonat per la seva implicació en la Revolució de 1934 contra el govern dretà de la República. Va tornar a l'Esquerra i, després del triomf electoral del Front Popular (en el qual aquesta estava integrada) en 1936, va tornar a entrar al govern de la Generalitat com conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i més tard com a president en aquell mateix any.
Tarradellas va ser membre del Consell durant tota la Guerra Civil espanyola (1936-39), impulsant mesures revolucionàries com les col·lectivitzacions; però en 1937 va caure de la presidència pels greus enfrontaments a la rereguarda catalana entre les forces que donaven suport a la República. Perduda la guerra el 1939, Tarradellas va partir a l'exili a França.
En 1954 va ser elegit president del govern català a l'exili, per la qual cosa va constituir una referència simbòlica de les aspiracions del nacionalisme català durant l'oposició al règim de Franco. En morir el dictador i iniciar-se la transició a la democràcia a Espanya, Tarradellas va tornar a Barcelona i Adolfo Suárez li va reconèixer la legitimitat del càrrec que ostentava, al nomenar president d'un govern preautonòmic de coalició encaminat a restablir l'autogovern català (1977).
Un cop aprovat el nou Estatut (1979), les eleccions van donar el poder a Catalunya a la coalició de centredreta encapçalada per Jordi Pujol (1980), moment en què Tarradellas es va retirar de la vida política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada